Aquests tres dies he estat vivint la passió de compartir la vida a les II Jornades de Pedagogia Sistèmica que es feien a la UAB i han estat tan importants que mereixen entrades especials per poder compartir amb qui vulgui tot allò que s'ha anat escampant pel meu cos i la meva ànima des de les veus d'uns grans mestres.
Però avui el dia ha tingut, també, dos moments de màxima intensitat:
la millor: quan passejant pels boscos i els camps de Cardedeu, he sufocat la calor posant-me sota el raig del reg del blat de moro encara per sortir fins que m'ha deixat ben xopa.
la pitjor: quan m'he assabentat de la mort sobtada de la Isabel Cerdà. Feia res que havíem fet la representació dels esquetxos del Martí Sunyol escrits en forma de palíndroms i ara... ja no hi ets. La meva premi Nobel (fa anys fèiem broma sobre els premis que rebria cada una) se n'ha anat silenciosa i en pau i aquí et trobarem a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada