El final del dia d'avui té algunes imatges per guardar-les sota el coixí com les de centenars de plomes que han passat pel cel fidels als cicles migratoris malgrat que les aus que les aguanten hagin decidit quedar-se a passar l'hivern aquí. He vist una dona que pentinava a una altra amb tota la parsimònia i amorositat i després li treia la perruca i la deixava nua davant el mirall. He vist com arribava un cotxe ple de sabates de segona mà a la plaça del meu poble i com s'hi acostava una munió de gent ansiosa d'emprovar-se-les per quedar-se aquell parell que li expliqués la millor història. I, també, dos dits que es buscaven fervorosament per viure un bonica història d'amor. O una moneda que estava farta de ser-ho i volia convertir-se en anell per tenir un sol destinari a qui servir. O l'últim: he vist una filera infinita de portes, portes de totes les mides, formes i colors que fugien de la condemna d'haver d'estar sempre tancades i marxaven a descobrir món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada