Atimbalar-se. verb intr. És el moviment de bloqueig que fan uns neurotransmissors del cervell quan les paraules entren pels circuits equivocats: per la boca de l'estómac, pel forat que t'ha quedat a l'esquena després d'haver rebut una punyalada trapera, per la pròpia boca quan te la tapen amb tones de mentides o de bromes sornegueres. El bloqueig impedeix que la persona raoni amb lucidesa o, fins i tot, que articuli cap paraula. Sovint es confonen els símptomes d'atimbalar-se amb els d'un estat catatònic. M'he atimbalat amb el comentari de la Roser. / S'utilitza, també, quan apareix molta informació de cop i els circuits cerebrals no donen a l'abast per processar-la i sents dins el cap una música de compàs 2 amb l'accent en la semicorxera pròpia d'alguns instruments musicals de la família dels timbals. No m'expliquis res més, tinc el cap ben atimbalat // Estat de confusió mental eventual o permanent produït per alguna alteració física, mental, emocional, espiritual o paranormal. Després de veure la reacció del personal estic atimbalada com mai. // loc. adv. Anar a timbals. Espressió que s'utilitza per definir l'estat d'una persona quan actua a rauxes. En Quimet, d'ençà del comiat de la feina, sembla que vagi a timbals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada