QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dissabte, 29 de desembre del 2012

INVENTARIS DE FINAL D'ANY


Són els finals d'any l'inici d'una nova etapa? Sembla que arribem aquí separant les experiències viscudes entre allò que ens ha agradat o no com qui separa la roba blanca de la de color. Com si fos tan fàcil! De la mateixa manera que els fils s'entesten a no desenganxar-s'hi, així teixim el dia a dia. On comença la dissort o la fortuna si potser gràcies a una situació desesperada hem anat a parar a mans d'una experiència que ens ha reconfortat i enriquit? 

Arribats aquí, quan es juga a la pregunta hipotètica de què canviaries de la teva vida, t'adones que tot ha contribuït a fer el camí traçat fins aquí, de manera que acceptes, sorprès, que no li falta ni li sobra res de res, que tot forma part d'aquest entramat invisible que anem creant amb més o menys consciència activa. En conseqüència, l'inventari d'aquest any que està a punt de traspassar només té una sola pila: una pila de vida. 

Si hagués d'escollir d'entre tot el munt què m'emporto d'aquest 2012, sens dubte seria la meva reconciliació amb la vida. Després de passar-me tota la meva existència discutint-me amb ella, buscant-hi el sentit a tantes coses, puc mirar-me-la i acceptar el seu designi des de la gratitud, des de la mirada desperta que et fa saber que quan hi confies i crees el teu dia a dia des de l'entrega, el que t'arriba és el que necessites a cada moment. Per tant, em sento agraïda a aquest 2012 per totes les coses que m'ha aportat i estic convençuda que el 2013 serà un bon any, ple de tot allò que m'ajudi a seguir el meu camí.

dijous, 27 de desembre del 2012

EL FINAL DEL DIA XXVI


El final d'aquest dia llisca per una passera fràgil, a sota de la qual naveguen cases que treuen els llençols per les finestres i espolsen les engrunes de les torrades de l'esmorzar del matí, mentre el gat va traient les urpes i s'engarrinxa en la cadira de boga com si els fils fossin la tija esmolada d'un gran guerrer. També hi naveguen paraules abandonades a la sort que un dia es van quedar sense poder sortir dels llavis d'algú. I ara, com si el destí les unís per formar frases que van prenent una fesomia lògica, es bressolen amunt i avall, a dreta i esquerra de les aigües clares del riu imaginari, alhora que el seu pas fa un xiuxiueig suau com les brises que anuncien noves. Més enllà del corrent, desfilen les fotografies familiars per ordre cronològic. Fins i tot, les morts dels desapareguts hi apareixen ordenades. És ara, emmarcades sota aquest vidre protector, que els seus protagonistes han fet les paus amb aquells que en el seu moment la vida no els va donar temps per llimar les friccions inexplicables. Ara naveguen junts en aquest riu de vida i es miren, se somriuen, s'abracen... i accepten que el temps d'estimar és un temps infinit, només truncat per esporàdiques actuacions de la irracionalitat humana. Tot aquest mosaic transparent té un testimoni: una nena que, silenciosa, puja sobre la passera, s'estira i s'aboca a mirar per sota, com si es tractés d'un gran finestral. Veu aquest passar de la vida, la dels seus avantpassats, la seva... i la mira amb ulls expectants... i, amb el desig de crear rutes que connectin els cors més enllà de les vides viscudes,  hi llença grapats de terra d'allà per on han transitat cada un d'aquests éssers perquè granet a granet puguin trobar sempre el camí de tornada a casa. 

dijous, 20 de desembre del 2012

SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS AL BAR PASTÍS: ¿HAY AMORES QUE MATAN?

CONTES PER A ADULTS AL BAR PASTÍS  de BARCELONA
CONTES PER A ADULTS

 

¿HAY AMORES QUE MATAN?
 


Hay amores que buscamos, que huyen, que nos acechan, que nos encuentran... Hay amores ciegos, y a veces sordos; amores pequeños que con el tiempo se agrandan como las pompas de jabón, y amores que te hacen añicos. Pero ¿hay amores que matan? Te lo contamos en cuatro versiones diferentes.

dijous, 27 de desembre a les 22h


al Bar Pastís
c/ Santa Mònica, 4

Aportació: 5€

 

ENTREPARAULES

Mayte Flores
Alicia Molina
Carles Targarona
Jordi Vila

dimarts, 11 de desembre del 2012

D'AQUELL "ESPLENDOR EN LA HIERBA"



"Aunque ya nada pueda devolverme las horas de esplendor en la hierba, de la gloria en las flores, no debemos afligirnos, pues siempre, la belleza subsiste en el recuerdo".
                                                                                         William Wordsworth

Fa temps que els finals del dia porten rastres molt antics, de quan el temps viatjava a peu, les matinades glaçaven les parets de casa i els llençols es convertien en les cabanes perfectes per aixoplugar els somnis. En aquells dies, el teu cant inundava la casa d'àries, tangos, ranxeres o coples mentre anaves amunt i avall sense parar. Amb aquella tenacitat que fabriquen les persones que han transitat camins pedrosos atiaves el foc quotidià amb la teva entrega i ho feies d'una manera que tot semblava fàcil. Voluntat, indulgència, temprança i moltes altres virtuts han guiat els teus passos, seguint la dita que el iaio Ramon va deixar escrit en les nostres cèl·lules "el hierro caliente estira". 

Ara, el dia a dia desplaça, galopant, sense sentits que fan caure els quadres de les parets gairebé sense ni tocar-los. Les fotografies aturen les mirades per conservar el record indemne de moments que es dibuixen retallats com els paisatges que mires darrere la mullena.

Ara, també, el respirar es fa lent i un voldria que en descórrer les cortines dels finestrals, l'escenari que apareix a l'altra banda, en fos un altre. Un voldria que el futur incert no tingués pressa per arribar-hi, que permetés fer l'exercici d'acceptar la desefervescència de les roses, sense lliurar batalles inútils, només aprenent a ser-hi tal com el moment ho disposa. No-res. 

divendres, 7 de desembre del 2012

LITERATURA QUÀNTICA


Què tenen a veure Ramon Llull, Bongo Botrako i Pablo Neruda? Aparentment tots tres formen universos distants no només en el temps, sinó en el contingut de les seves obres. Doncs, els alumnes de primer de batxillerat del Taller Ginebró, de Cardedeu, han entès alguns versicles del "Llibre d'Amic e Amat" de Ramon Llull gràcies a la cita d'uns versos de Pablo Neruda que fa un dels grups musicals més escoltats per ells, Bongo Botrako: "podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera." I de mica en mica han anat entenent, també, que la literatura és alguna cosa més que una llista de noms d'autors amb dates i obres per recordar. 

En aquest sentit, és difícil ajudar-los a desaprendre aquell fatídic hàbit establert durant anys i anys en generacions avesades a fer entrar el text poètic o narratiu... per la via mental. No només perquè segurament ens perdem l'oportunitat de deixar-nos impregnar per la magnitud de l'obra en si, sinó perquè escollint aquesta opció estem condemnats a mirar el text que tenim al davant des d'una distància que barra el pas a la curiositat, a l'empatia, a la connexió, al sentir... 

Molt diferent, en canvi, resulta ser l'efecte que se'n deriva quan la lectura va precedida per un connectar amb una emoció, una imatge, un color, una paraula... amb tot un món de descoberta, al capdavall, d'un mateix respecte el text literari en qûestió. Molt diferent, dic, quan l'accés es fa per la porta de les emocions perquè aquesta estableix ponts tan necessaris entre l'art i qui el mira per primer cop. 

Quan el pas es fa per aquesta via t'adones que no existeix ni el temps ni l'espai. Tant és que aquella obra hagi estat escrita el segle XIII que en l'actualitat. Si ho fem així, aconseguim posar la mirada en allò que compartim, allò que ens connecta que no és altra cosa que la nostra essència com a éssers humans, allò que tots sentim independentment de si pertanyem a una època o a una altra, si som d'una part del planeta o una altra... Des de les tristeses més absolutes passant per gelosies, mentides, venjances... o orgulls, desitjos, eufòries... tot el mapa emocional humà es posa al servei de la paraula escrita, dels recursos literaris més efectius, de la bellesa de l'art.

Arribats aquí, la literatura deixa de ser un còmput de personalitats i obres que cal entendre, analitzar... i passa a ser allò que anomeno literatura quàntica (em permeto la llicència del terme, tan en boca de tot i de tothom) perquè una obra escrita en un moment determinat, amb les circumstàncies vivencials que envolten l'autor, arriba a mi, segles després i jo la rebo amb la mateixa veracitat o comunió amb l'artista que si hagués viscut a la mateixa època. I és des d'aquesta idea de literatura quàntica que caldria establir el punt de partida a seguir pels alumnes per tal que establissin el gust per la literatura i que tindria com a requisit imprescindible una ruta que hauria d'iniciar-se, repeteixo, en la descoberta de les emocions que hi ha abocades. Ja hi haurà temps, després, d'entrar en tots els racons d'anàlisi profunda de l'obra. Ja hi haurà temps d'interpretar segons els preceptes marcats i esperables. 

És aleshores quan la pregunta típica i tòpica que sorgeix cada curs sobre per a què serveix la literatura quedaria exclosa de les seves ments perquè, per fi, tindrien integrat que la literatura no es pot definir des del serveix o no serveix per a... la literatura es viu... És aquella porta que et penses que obres cap enfora i quan mires a veure què hi ha, sense adonar-te, on et transporta en realitat és cap endins.



dimarts, 20 de novembre del 2012

EL RÍO


El río llenó su cauce de gotas perfumadas para seducir al mar.

diumenge, 18 de novembre del 2012

CAMINOS DE INCERTIDUMBRES QUE LLENAMOS CON PALABRAS


Caminos de incertidumbres que llenamos con palabras
dibujan rutas imaginarias para alcanzar el olvido.
El tiempo irrumpe y diluye la duda.

                                     Nada es lo que parece
ni las sombras tienen refugios escondidos
ni los secretos susurran a los amores ciegos.

Más allá de los pasos perdidos está la luna
Con ella, las confesiones tienen gusto a dulce de leche,
                                    a refugio,
                                                   a leña cortada,
                                                                          al cárabo nocturno.

Las estaciones internas no hacen parada.
Reviven una y otra vez trayectos usados
                                              y cambian de lugar los cortafuegos del laberinto.

Sin más espera, el poeta lanza el grito final.
Después todo se silencia. El corazón se detiene.
los colores de otoño se tiñen en los despojos.



dissabte, 17 de novembre del 2012

SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS: "¿HAY AMORES QUE MATAN?

ONTES PER A ADULTS A LA CASA DE LOS CUENTOS 24/XI/12
CONTES PER A ADULTS

 

¿HAY AMORES QUE MATAN?
 


Hay amores que buscamos, que huyen, que nos acechan, que nos encuentran... Hay amores ciegos, y a veces sordos; amores pequeños que con el tiempo se agrandan como las pompas de jabón, y amores que te hacen añicos. Pero ¿hay amores que matan? Te lo contamos en cuatro versiones diferentes.

dissabte, 24 de novembre a les 22h


LA CASA DE LOS CUENTOS
c/ Ramon y Cajal, 35 (al costat de la pl. de la Revolució)

Aportació: 5€

 

ENTREPARAULES

Mayte Flores
Alicia Molina
Carles Targarona
Jordi Vila



dilluns, 12 de novembre del 2012

BALLES...

Foto: Aquí teniu l'equip de BALLES... (falta la Maria Andreu). Després de l'èxit de l'obra d'aquest cap de setmana, volem donar les gràcies a tot l'equip de voluntaris que heu fet possible posar una il·luminació de luxe, un vestuari a la carta que ha aportat caràcter i unitat a l'obra, un tècnic de so que ens ha guiat amb precisió i bon criteri en les entrades musicals, un disseny de músiques suggerents, amb els seus canvis d'època... els balls apresos per poder sortir a la pista amb seguretat i joc, les coreografies de les baralles, els abusos, les borratxeres... Tot aquest univers humà de col·laboradors, que hem tingut la sort de tenir-lo al nostre costat, ha fet possible tirar endavant amb l'obra. GRÀCIES!!!


Aquí teniu l'equip de BALLES... (falta la Maria Andreu). Després de l'èxit de l'obra d'aquest cap de setmana, volem donar les gràcies a tot l'equip de col·laboradors que heu fet possible posar una il·luminació de luxe, un vestuari a la carta qu
e ha aportat caràcter i unitat a l'obra, un tècnic de so que ens ha guiat amb precisió i bon criteri en les entrades musicals, un disseny de músiques suggerents, amb els seus canvis d'època... els balls apresos per poder sortir a la pista amb seguretat i joc, les coreografies de les baralles, els abusos, les borratxeres... les millors trompetes per sentir la vie en rose...Tot aquest univers humà de col·laboradors, que hem tingut la sort de tenir-lo al nostre costat, ha fet possible tirar endavant amb l'obra. GRÀCIES!!!






dissabte, 3 de novembre del 2012

SILVIA PLATH



(...) Aleshores els arbres sí que podran tocar-me

i les flors tindran temps per a mi.


                                                        Silvia Plath

divendres, 2 de novembre del 2012

NO POR MUCHO MADRUGAR AMANECE MÁS TEMPRANO


Aunque siempre había alguien que tenía en la punta de la boca el refrán "no por mucho madrugar amanece más temprano" y se lo decía a la menor oportunidad, esa aún no mañana de otoño, Remedios quiso salir de su casa para encontrarse con el amanecer... o con lo que fuera, pero necesitaba salir de allí o quizás de si misma.

Por el camino sólo se encontró con algún grupo de trabajadores que, viéndola con esas prisas, de inmediato comprendieron que debía ser otra ingenua que salía a uñas cortando para despertar el amanecer.

-No hace falta que corras tanto, muchacha, que el amanecer no se va a despertar antes de tiempo por ti -le hizo saber uno de ellos con cierta burla.

Ni siquiera los miró. Siguió su camino como quien se deja arrastrar en los raíles trazados, observada por un manto negro que no albergaba dudas sobre las premoniciones de aquellos hombres. Pero Dolores, lejos de aminorar el paso, siguió adelante o hacia un adelante en el que se figuraba que se encontraba el amanecer, con más convicción que nunca. Algo encontraré, se dijo, y ahí estaba: subiendo el sendero hacia la montaña. 

Es curioso caminar entre la oscuridad porque poco a poco se ven distintos matices de negrura y de repente hay más luz de la que uno se podría imaginar. En ese pensamiento y en otros suyos andaba Dolores cuando llegó al final de la cuesta y vio la bajada de la ladera de la montaña, el bosque a mano izquierda y el fondo del mar delante suyo... Cómo era posible, se preguntó. Cómo podía ser que viera todo aquello con tanta claridad y nitidez si aún no había amanecido.

Entonces, bien despierta, quiso entender el alcance del refrán y a qué amanecer se refería y entendió, también, el amanecer que, por fin, había encontrado.

dijous, 1 de novembre del 2012

UN SONAJERO PARA IRIS

Y sin embargo, el musgo dejó entrever el sonajero. Pero para entonces, el caso ya había sido archivado.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

RACONTADES: CONTES DE POR A ROCA UMBERT, de GRANOLLERS

RACONTADES: passejada amb contes i begudes
RACONTADES

 

CONTES DE POR A ROCA UMBERT


La nit del 31 d'octubre, diuen, és la nit de les ànimes en pena, quan els éssers de l'altre món deixen constància de la seva presència... Diuen, també, que les parets i els passadissos de Roca Umbert estan plens d'aquests secrets. Per conèixer-los, vine a les 23h i deixa't sorprendre pels contes que t'explicaran els Raconters. Són històries per no dormir perquè la nit de la castanyada és una nit en què és aconsellable no quedar-se adormit.
 
Els Raconters: Paco Asensio, Oriol Genís, Rubén Martínez i Alicia Molina
Les Racontades acullen un nombre limitat de persones adultes en una passejada d'unes dues hores amenitzada per quatre narradors orals,  a la recerca d'espais insòlits fora dels circuits turístics de la ciutat: Amb el propòsit d'entretenir el públic, els contacontes expliquen històries en cada un d'aquests espais escollits, alhora que es fa una degustació de begudes seleccionades per al moment. 

dimecres 31 d'octubre

a les 23h a Roca Umbert
entrades limitades

RACONTADES PER ESPAIS INESPERATS
una manera diferent de mirar la teva ciutat

Si la nit fos un paraigües per albergar dins seu els millors moments, hi acolliria una pluja amb la descoberta d’uns racons inesperats de la ciutat, que es fan mirar amb uns altres ulls; una pluja amb les paraules més autèntiques i vives d’uns narradors disposats a amanyagar i seduir les orelles explicant històries amoroses, divertides, sorprenents... Una pluja per assedegar desitjos amb les begudes més exquisides escollides perquè els paladars tastin amb tots els sentits... la intimitat de la nit.

 

dimecres, 24 d’octubre del 2012

VIENTOS PASAJEROS


...y el viento trajo un rastro que sabía a riachuelo transparente, a madroños, a olor de tierra cuando se despierta antes de que salga el sol, a hamacas bajo la sombra del lledoner, a grillos que hacen soñar, a lunas escondidas, a remolacha, a hileras de patos en busca de su charco, a tormentas secas, al crujir de la leña, a frío mordaz, a música que llega hasta las vigas, a serpientes de escaleras, a bosques que abren brechas infinitas... Y todo, todo lo recogí en mi mano, soplé y lo dejé volar más allá de donde alcanzan mis ojos.

dissabte, 20 d’octubre del 2012

MARICUELA A LA SALA ALMAZEN DINS DE LA PROGRAMACIÓ DEL FESTIVAL MUNTDEMOTS




Narrar com si estiguessis a la cuina de casa, sense més artificis que la paraula i el gest; encendre focs de proximitat, d'emocions que van calant, de riures que s'escapen sense demanar permís; suggerir des del silenci, la frase inacabada, els canvis de veu, la mirada i el cos... Això i molt més és el que hem viscut amb les històries de Maricuela a l'espai Almazen, dins les contades programades en el III Festival de Narració Oral de Barcelona, Muntdemots. 



Amb una sala plena d'orelles expectants, els assistents hem pogut gaudir d'una sessió que entre rialles i sorpreses anava deixant un pòsit poètic que ens ha anat amorosint els somriures. 

dijous, 18 d’octubre del 2012

BALLES...

10 de deu teatre estrena Balles... 10 i 11 de novembre de 2012 al CeCuCa de Cardedeu
10 de deu teatre

 

BALLES... 

Basada en la pel·lícula ‘Le Bal’, d’Ettore Scola

 
Direcció: Mireia Chalamanch
 
El cambrer obre els llums de la sala. Entren els personatges. En les seves mirades es creuen incertesa, esperança, inseguretat i desig. A través del ball veurem passar davant dels nostres ulls cinquanta anys de la història francesa. El ball com a pretext, per mostrar la naturalesa de les relacions humanes, i com a metàfora: una condensació de les tensions, les proximitats, les solituds i els anhels de cada moment històric. En aquest viatge, els personatges ens aniran mostrant diferents facetes en funció del context històric i les relacions humanes que els rodegen.
 
Durada: 60 minuts (aprox.) en un sol acte.
 

 

10 de novembre a les 20h
11 de novembre a les 19h
al Centre Cultural de Cardedeu
6€

 

Intèrprets: Laia Baraldés, Jordi Benito, Paco Boza, Montse Capel, Gerard Coll-Planas, Lluís Curbera, Antonio García, Curro Manzano, Teresa Masat, Alicia Molina, Assumpta Serra, Sussi Pou, Miquel Àngel Villamuera
 

diumenge, 14 d’octubre del 2012

EL SECRETO DEL PRINCIPIO


Echó a nadar más allá del mar y de los océanos que encontró a su paso. Buscaba el secreto del Principio, decía, el primer instante en que todo tomó forma. Y estaba dispuesta a encontrarlo. Después de recorrer todas las cuevas marinas y tener en sus manos piedras remotas, aires sin suspiros como si estuvieran en estado puro... Después de observar todos los azules del cielo, llevada por su instinto, acurrucó su cuerpo y acercó su oreja a la tierra. La nada estaba allí, sin duda. Y detrás de ese vacío mudo, de repente un imperceptible abrupto dejó una pequeña vibración en las hojas que había en la superficie... un latido lejano ajeno a toda la inmensidad exterior iba saliendo a esa superficie ignorada. Un latido que quién sabe si provenía de un interior en llamas o sereno, de los despojos de los astros caídos o de estrellas de universos iniciáticos, de relojes que paralizan los tiempos o de campanarios que traen nuevas esperanzas... Quién sabe, se dijo, pero supo que ese era el lugar desde donde sembrar el sentido y enraizar su trazo.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

III FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL DE BARCELONA, MUNTDEMOTS


El 3r Festival de Narració Oral de Barcelona se celebrarà en diferents punts de la ciutat dels dies 20 al 27 d'octubre. Aquí us deixo la programació. Per a qualsevol informació consulteu la pàgina web www.muntdemots.org


Tota la Programació

dissabte 20 d'octubre, 2012


CHARLA - TALLER “CONTAR, VOZ, CUERPO Y MIRADA”
Maricuela – 12:00 h - 14:00 h – Almazen – Preu: 50€ (PLAZAS LIMITADAS) Para l@s soci@s de Anin hay un descuento del 10% subvencionado por Anin.


THE VERY HUNGRY CATERPILLAR
Claudia Hornes – 12:00 h – Librería Santos Ochoa – Activitat Gratuïta


TROBADA DE NARRADORS/ES ORALS
– 17:00 h – Centre Cívic Pati Llimona – Activitat Gratuïta


MUNT DE IMATGES
Exposición. Varios autores – 18:30 h – Centre Cívic Pati Llimona – Activitat Gratuïta


EL CULPABLE DE TODO
Joseluis Mellado – 20:30 h – Harlem Jazz Club – Entrada: 6€


VA DE ELLAS
Maricuela – 21:00 h – Almazen – Preu a la taquilla: 10 € Atrápalo: 8 € Entrades anticipades: 6 € (imprescindible reservar a reservas@almazen.net, o trucant al 664277579).

diumenge 21 d'octubre, 2012


MATINALS INFANTILS
Ara Va de Bo – 12:00 h – Centre Artesà Tradicionarius – Activitat Gratuïta


XUP, XUP DE CONTES
Les Gates Gatunes – 12:00 h – Biblioteca Ignasi Iglésias – Activitat Gratuïta


VARIACIONS PER A PIANO I VEU # 3
Patricia McGill – 20:00 h – Museu de la Música, L'Auditori – Activitat Gratuïta

dilluns 22 d'octubre, 2012


INAUGURACIÓN
Narradores i Narradors del Festival – 20:00 h – Teatre Romea – Activitat Gratuïta

dimarts 23 d'octubre, 2012


CENTRO DE INTERÉS EN LA NARRACIÓN ORAL
– 18:45 h – Biblioteca Vila de Gràcia – Activitat Gratuïta


ELS CAPTURADORS DE CONTES, UN OFICI EMOCIONANT, NO EXEMPT DE PERILLS
Conferència - Roser Ros – 19:00 h – Biblioteca Vila de Gràcia – Activitat Gratuïta


LA REALIDAD VIRTUAL Y EL CUENTO
Xerrada-Taller - Joseluis Mellado – 19:00 h – Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver – Activitat Gratuïta


ENTRE LO TABÚ Y LO SAGRADO
Ferran Martin – 19:30 h – Biblioteca Poble Nou Manuel Arranz – Activitat Gratuïta


NARRÍN NARRÁN 
Grup de narració oral Narrín Narrán – 19:30 h – C.C. La Farinera del Clot – Activitat Gratuïta


RE-TWITTEANDO
Mónica Martínez Paz – 20:00 h – Casa Amèrica de Catalunya – Activitat Gratuïta


CUENTEANDO
Maricuela – 21:00 h – Centre Cívic Pati Llimona – Activitat Gratuïta


QUIEN NO HA TENIDO PAREJA. (QUE TIRE LA PRIMERA PIEDRA)
Alekos y Rubén – 21:00 h – Teatre Tantarantana – Entrada: 9 €


dimecres 24 d'octubre, 2012


ÉRASE UNA VEZ…
Mercedes Castro – 17:00 h – Centre Cívic La Sedeta – Activitat Gratuïta


CANTA I BALLA EL CONTE
Vivim del Cuentu – 17:30 h – Centre Cívic El Sortidor – Activitat Gratuïta


LA PEDRA DE L'ENCANT
Mercè Rubí – 18:00 h – Biblioteca El Carmel-Juan Marsé – Activitat Gratuïta


CONÈIXER I RECONÈIXER ELS CONTINGUTS DELS CONTES
Conferència - Jordina Biosca – 19:00 h – Biblioteca Vila de Gràcia – Activitat Gratuïta


CUENTOS POCO EDIFICANTES
Pablo Albo – 19:30 h – Biblioteca Gòtic-Andreu Nin – Activitat Gratuïta

dijous 25 d'octubre, 2012


A SPECIAL MONSTER
Sophie Heydel  – 18:00 h – Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró – Activitat Gratuïta


ENTRECIUTATS: OSAKA I BARCELONA
Yoshihira Hioki – 18:00 h – Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet – Activitat Gratuïta


MATAMALA. (LO QUE CALLAN LOS RINCONES)
Pablo Albo – 18:00 h – Centre Cívic Font de la Guatlla – Activitat Gratuïta


QUI VA MATAR AL MAJORDOM?
Grup de Narració Oral Bocabadats – 18:00 h – Centre Cívic Torre Llobeta – Activitat gratuïta


LES SÈRIES DE MOTIUS COM A EINA BÀSICA PER A LA NARRACIÓ ORAL
Conferència - Ignasi Potrony – 19:00 h – Biblioteca Vila de Gràcia – Activitat Gratuïta


CUENTOD@S
Homenatge a Pere Calders – 20:00 h – Centre Cívic Pati Llimona – Activitat Gratuïta


CON ACENTO MEDITERRÁNEO
Antonio González Beltrán – 20:30 h – Centre Cívic Vil·la Florida – Activitat Gratuïta

divendres 26 d'octubre, 2012


AQUILEANAS
Linsabel Noguera – 18:00 h – Centre Cívic Casa Sagnier – Activitat Gratuïta


ME LO ENSEÑÓ MI ABUELO
Diego Calavia – 18:00 h – Centre Cívic Cotxeres Borrell – Activitat Gratuïta


EXPLICAR CONTES POT FORMAR LECTORS?
Conferència - Pep Durán – 19:00 h – Biblioteca Vila de Gràcia – Activitat Gratuïta


LOS CUENTOS QUE ME CUENTAN
Pedro Ruiz (Grupo Alabazan) – 19:00 h – Centre Cultural Ton i Guida – Activitat Gratuïta


AL OÍDO
José Manuel Garzón – 20:00 h – CENTRE CÍVIC CASA DEL RELLOTGE- SALA PEPITA CASANELLA – Activitat Gratuïta


LA RUEDA DE LA MEMORIA
Antonio González Beltrán – 20:00 h – Biblioteca Poble Sec - Francesc Boix – Activitat Gratuïta

dissabte 27 d'octubre, 2012


CÓMO IMPROVISAR HISTORIAS
Xerrada-Taller - Bego Alabazan – 12:00 h – Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver – Activitat Gratuïta


YEI YONO PANTONI
Linsabel Noguera – 12:00 h – Librería Santos Ochoa – Activitat Gratuïta


VIVIR DEL CUENTO
Diego Calavia – 18:30 h – Biblioteca Sagrada Familia – Activitat Gratuïta


CUENTAE LINGUAE
Convidats Especials – 19:00 h – Centre Cívic Pati Llimona – Activitat Gratuïta


HUMOR I TENDRESA

Albert Marqués – 20:00 h – Biblioteca El Carmel-Juan Marsé – Activitat Gratuïta


HISTORIAS PARA DÍAS FRÍOS (Cuentos Eróticos)
Bego Alabazan – 20:30 h – Harlem Jazz Club – Entrada: 6 €



CUENTOS RAVALEROS
Mar O. y Mac Novara – 21:00 h – Almazen – Preu a la taquilla: 10 € Atrápalo: 8 € Entrades anticipades: 6 € (imprescindible reservar a reservas@almazen.net, o trucant al 664277579).


LA CLAUSURA DEL FESTIVAL
Narradors i Narradores del Festival – 22:30 h – Centre Cívic Pati Llimona – Activitat Gratuïta

divendres, 5 d’octubre del 2012

MORIR SIN DUDAS


Sólo con entrar en su habitación, supo que esa era la morada de un asesino, pero ya era demasiado tarde: sus besos iban dejando un reguero de deseo irrefrenable por allí donde pasaban destapando a una velocidad aceleradora la pasión de la víctima, de manera que el detalle de morirse, en esos momentos, fue lo menos importante.

dijous, 4 d’octubre del 2012

MIÉRCOLES


De todos los días que le ofrecieron para vivir, eligió el miércoles. Al principio fue una decisión puramente casual o instintiva, quizás llevada por la idea cautivadora de estar en la mitad de la semana, pero sin llegar a representar esa simetría exacta que simboliza el jueves que, dicho sea de paso, pensaba ella, ya tenía bastante con conseguir que todo el mundo le tuviera en la boca, incluso con una dicha popular. El miércoles, no, y eso, entre otras cosas, es lo que más le gustó. Además, se decía a sí misma, lo valoraba también, porque él decora ese medio ecuador de una dedicación que empieza con pereza el lunes, tan devastador de realidades, y que siguen arrastrándose hasta el martes. El miércoles, seguía pensando en voz alta, tampoco comparte esa vanidad del viernes de creerse algo especial por estar en el punto exacto en el que todo empieza. Y qué decir, añadió, del sábado y el domingo... parece que sólo ellos tengan el mérito del descanso y el placer. Así que entre tanta reflexión no tardó casi nada en comprobar que su elección había sido la acertada: un día salió a la calle  y se lo encontró de cara, así, como es él porque al contrario de otros días de la semana, el miércoles lo encuentras casi sin darte cuenta y, con esa dulzura que llevan las sorpresas que se permiten aparecer sin más, le fue mostrando la discreción de los sueños que se van tejiendo poco a poco sin saber hacia donde te llevan... y le dejó ese sabor de tiempo infinito que facilita seguir girando la rueda de la fortuna con algo más que esperanza.

Desde entonces, vive los mejores miércoles que se han fabricado jamás, aunque no descarta compincharse con otros días y hacer de miércoles un estado permanente de descubrimientos. 

dilluns, 1 d’octubre del 2012

DEL TEMPS I ALTRES ABSURDS


Enyoro el càlid pas del temps quan les fogueres feien petar les branques imaginàries abans que l'hivern entrés a les cases i els abrics tornessin a formar part del gest habitual del matí, abans que les migdiades quedessin emmudides per les pluges o els vents acompassats... I entremig d'aquest enyor tu somreies en els miralls que portaven les aigües tranquil·les i jo em posava dins les butxaques buscant la teva mà per sentir els plecs del teu rastre, la dolçor dels dits llargs... 

Quanta remor porten les barques que vénen de tan lluny! Traslladada en aquest viatge sense més equipatge que la pell, entro i surto per les busques d'un rellotge sense rumb i vaig cap a unes esferes que, incertes, em fan mirar el cel cada lluna plena per trobar-hi la sortida d'aquest laberint absurd.

REVOLTA AL CARRER


Dos-cents segons abans de sortir de casa poc pot imaginar-se que en tombar la cantonada el gos de la senyora Pepita se li creuarà entre les cames i per esquivar-lo baixa de la vorera i just en aquell moment, una bicicleta que passa a poc a poc pel carril bici l'envesteix i ella, fent equilibris acaba mig enganxada entre la cistella del davant i el manillar sense deixar cap forat de visibilitat al ciclista que, impedit per les circumstàncies, perd el control i xoca contra un altre vianant que, àgilment, fa un petit saltironet i s'enganxa als seus cabells i, alhora que busca amb els peus un lloc en el protector de la roda de davant, li va repetint tota l'estona "ho sento, ho sento" i ella entremig del seu lament, hi va fent el tercer temps afegint-hi: "ai, ai!". Mentre tot això passa, el conductor de la bici perd cada cop més potència en el seu pedalar i el control total sobre el ciclomotor que, en aquell moment ja va a la deriva i dibuixa unes esses sobre l'asfalt que fan aturar el trànsit en totes les cantonades. En una d'elles, un altre senyor despistat es veu sorprès per aquell objecte estrany que porta al davant dos vianants que no paren de cridar-li "apartiiiiii's!!!" de manera inútil, com acostuma a passar en aquests casos, perquè novament aquell senyor se suma a la processó humana que va recollint el ciclista que, en aquell moment veu com algú rodola per sobre dels dos caps que té al davant i se li posa a collibé. Amb la sensació de no poder sobreposar-se a tal desequilibri corporal intenta, en va, dir-li que baixi de les seves espatlles, que es desplaci a la part de darrere, que a sobre de la caixa de les verdures i fruites hi anirà més còmode, però sembla que el nou viatger no està disposat a fer-li cas. Fins que en aquest anar-li dient, una altra vianant que és envestida pel ciclista sense ni tan sols adonar-se'n, el desplaça directament gràcies a l'impacte que li dóna de forma involuntària, a la caixa de les verdures i la fruita i ella, com una reina, ocupa el lloc central de les espatlles del conductor que, novament, suggereix el mateix desplaçament que amb l'anterior viatger. La noia, però, com si tingués una visió de futur, pensa actuar amb capacitat gestora perquè veu clar que allà falta algú que posi ordre al trànsit, per la qual cosa, com si estigués en un número de circ, posa els peus a les espatlles del ciclista i, ara sí, dreta, dirigeix els desplaçaments de la bicicleta a dreta i a esquerra fent voltes i rodones com una mena de coreografia, al voltant de moltes persones que no volen perdre's un espectacle que alguns ja apunten com l'última novetat del Circ du Soleil. Tothom aplaudeix quan passen gairebé fregant els vianants aturats per les voreres o els conductors que ara ja han sortit dels cotxes. Els carrers de la ciutat queden col·lapsats perquè la notícia d'aquest número de circ arriba en un tres i no res i la gent es va acumulant a cada cantonada, per les places... Al número de la bicicleta se li suma una banda de músics i més tard, de saltimbanquis, trapezistes, contacontes... La ciutat és un espectacle ambulant i tothom ha deixat les portes de casa obertes. Ja no importa res més que viure el que el carrer ofereix. La pregunta que es fa tothom que es troba més lluny d'on passa això és a quina hora passaran per aquell punt exacte i quan els veuen aparèixer l'obació és un clam que ensordeix les parets dels edificis i les portes es tanquen de cop i ningú no pot entrar a les cases, però no importa, en aquestes moments tota la gent forma part d'un número multidisciplinar humà en què cadascú ofereix el que sap fer i com una processó transformadora d'ànimes caminen buscant nous carrers i noves ciutats on troben més persones que ja els esperen i que han abandonat les cases i han tancat la porta d'un passat que ja no els serveix per seguir vivint.

diumenge, 30 de setembre del 2012

CULTIVOS


En la loma de lo incierto cultiva encuentros imaginados, pergaminos con rutas posibles de ser transitadas, canciones de amaneceres que aparecen cuando todo ha desaparecido, estaciones con paradas mullidas para saborear las ausencias, nubes que llueven palabras con voces y silencios, sonrisas que llevan incrustadas miradas de las que se reconocen a lo lejos, añoranzas para perpetuar recuerdos de quienes se han ido, abrazos con alma y besos con deseo, alientos que se buscan más allá de lo acordado... Y poco a poco, arraigan en esa tierra de nadie, entre esos apátridas del corazón que se dan permiso para hilvanar sendas desconocidas y alimentar esos cuerpos extraños de sosiego. Y entre zanjas y riegos, entre vientos y soles que protegen y arrecian se forma un telo frágil y firme que hace crecer ese huerto singular, abanderando por un lado el olvido, cuando urge, y por otro repartiendo confianza como si fuera una caricia necesaria para seguir en pie, incluso si el paisaje se hace inhóspito. 

dimarts, 25 de setembre del 2012

CALDERS10: CONTES DE LA VERITAT VERITABLE DE PERE CALDERS

ANY CALDERS: contes per a adults
No veus correctament el missatge?
mira'l al teu navegador.
CALDERS10

 

CONTES DE LA VERITAT VERITABLE DE PERE CALDERS
contes d'una altra dimensió

Si és cert que els arbres poden créixer enmig del menjador o que hi ha jardins que amaguen secrets inconfessables o que quan tanques la porta de casa no saps què et pots trobar quan hi tornis o que  els morts que no volen marxar fan tot el possible per semblar vius o que un raspall qualsevol pot esdevenir un gos... Si són certes aquestes i altres històries, aleshores és que hem entrat en l'univers extraordinari de Pere Calders.

Una sessió de contes per enlairar-te, per deixar que entri l'absurd, l'inversemblant i altres efectes paranormals tan necessaris per seguir somiant.

diumenge 30 de setembre de 2012

18h

a la Torre Montserrat: av. del Rei En Jaume, 196

 

narradors: Paco Asensio i Alicia Molina

músics: duo de violins amb Alba Lóriz i Montse Seras