HISTÒRIA DE LES RACONTADES
Fa 2
anys que els contes tenien una cita en la nostra festa major, encara que fos d’una
manera molt casolana i fora de
programa. La nit de les Vesprades, un
grup d’incondicionals i de curiosos ens reuníem al jardí de Les Moreres i ens
explicàvem històries pel gust de fer-ho.
Aquest
any, però, em feia il·lusió que la narració oral formés part de la Festa Major com un acte reconegut, compartit
i disfrutat per un públic de major abast. Vaig proposar agafar el format de les
Vesprades i em vaig imaginar uns quants narradors que alternaven històries en
diferents espais i un públic de degustava contes i copes.
Les
meves propostes les vaig compartir amb la Carme Homs i d’aquí van anar a parar
a les orelles de l’Andreu Vilà que de seguida es van entusiasmar amb el que
sentien. Entre els tres, i més endavant amb en David Perelló, vam anar
perfilant aquesta nova activitat que s’anava inflant dia a dia malgrat les
incerteses. Ja només quedava posar-hi el nom. L’Andreu insistia que havia de
ser una sola paraula. M’ho va posar fàcil: de racons i de contes... “Racontades”.
He de
dir que aquest somni s’ha complert amb escreix: la inauguració per part d'una servidora del conte de la lluna, com a acompanyant dolça de tota la nit; el conte de l'home sol, d'en Rubén, o potser hauríem de dir el conte dels cotxes, per tantes interrupcions que tan ben integrades en la història ens feien riure... El del Paco, de la princesa que no sabia què li passava i només la salva aquell pagès que sap mirar dins la seva ànima. La interpretació de l'Oriol amb el conte "Los feos" d'en Benedetti... els contes breus del Rubén amb el seu patapam per anunciar-nos que s'havien acabat i que em fa recordar el del centpeus que sempre em fa riure... El dia perfecte de la història del Paco i com s'anava complicant... El conte del cor d'or de l'Oriol... van deixar un ambient per explicar la meva màquina de cosir... Però contar... cantar... quina diferència hi ha? A l'esbarjo el Rubén ens va obrir el teló perquè des del pati de butaques cantéssim després de sentir els seus jocs de notes, sons i paraules allà hi van anar passant un per un... jo amb el to tan enlairat que no arribava, ai déu meu, on t'has posat, alicia? i acabar a dalt del cel, al quart espai, amb un joc de cartes del conte de l'Oriol, el del rei Artús, d'en Rubén i el secret de les dones: què volen les dones (aquella nit ho vam saber) i el Paco amb el seu Lancelot inacabat. El temps a sobre, em vaig deixar al tinter uns contes curts... A la pròxima.
A mida que han anat passant els
dies i, des d’una certa distància, prenia consciència de com havia anat tot no
podia deixar de sentir una emoció i un sentiment d’agraïment cap a tots els que
ho heu fet possible. Així que, gràcies a tota la gent que hi ha col·laborat; gràcies a les orelles atentes, amables,
afectuoses, divertides... de tots els
que vau assistir-hi; gràcies als
companys contacontes que van dir sí sense saber ben bé de què anava tota
aquesta bogeria...
Crec que
davant de tot el que està caient és el moment de compartir i de sumar i, en
aquest sentit, les Racontades (com moltes altres iniciatives que es fan en el
poble) en són un exemple d’aquest anar construint entre tots, deixant que la
creativitat de cadascú hi tingui cabuda.
Aquí us
deixo les fotografies que va anar fent el Josep Mourelle i alguna d’en Jordi
Costa perquè recordeu o degusteu des dels ulls els que no vau poder ser-hi
aquestes primeres Racontades de la Festa Major de Cardedeu. Esperem que la narració
oral arreli amb força en el nostre poble, que les paraules no facin les maletes
i que puguem fer moltes, moltes racontades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada