QUÈ HI TROBARÀS?
Activitats de narració oral:
* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.
* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.
* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"
* Regala un conte personalitzat
Jugant amb les paraules:
* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.
* Regala un conte personalitzat
Jugant amb les paraules:
* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.
* Poemes
* Articles d'opinió
* Entrevistes imaginàries.
* Imatges, vivències, pensaments per compartir.
* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.
* Lectures per obrir camins.
* Temps de silencis fets paraules.
* Entrevistes imaginàries.
* Imatges, vivències, pensaments per compartir.
* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.
* Lectures per obrir camins.
* Temps de silencis fets paraules.
dimarts, 29 de gener del 2013
diumenge, 27 de gener del 2013
DESTILACIÓN
Desnudadas las palabras, una mano anónima las introdujo en el alambique y salieron retahílas musicales: el silbato de un tren, la lluvia repicando en el coche, la puerta del ascensor, el picaporte de casa, los pasos de un encuentro deseado, el beso de amor, el cerrar de los postigos de la ventana, la risa, las burbujas del cava y el caer del veneno en la copa.
El jurado lo declaró culpable.
dissabte, 26 de gener del 2013
divendres, 25 de gener del 2013
LLUNA PLENA
El va esperar durant molts anys a l'altra cara de la Lluna i quan per fi va arribar-hi la va trobar convertida en estrella.
foto d'en Josep Mourelle
dijous, 24 de gener del 2013
dimecres, 23 de gener del 2013
REDES SOCIALES
Dicen que si devuelves un portazo el sonido resuena en la garganta y te quedas sin habla hasta el próximo año bisiesto. Adela lo supo en cuanto salió de su casa tras el estrépito que originó su rabia porque justo en ese momento, pasaba Tomasa, la vecina de arriba, y con sólo mirarla se dio cuenta que lo que había hecho mover los cristales de la entrada no había sido un golpe de aire, precisamente. Y entonces le explicó lo de la maldición del portazo.
Adela se quedó pensativa, pero no era el momento para echar marcha atrás y aclarar las cosas, así que se dirigió a la calle, a tomar aire fresco. Sólo quince minutos de ver la avenida central, con esos árboles centenarios, fueron suficientes para que sus dosis irascibles disminuyeran los valores de su furia hasta límites aceptables. Veinte minutos más y no sólo estaba olvidando por qué se había ofendido, sino que le entraron unas ganas terribles de saber de su amor, incluso de llamarle... o para ser más exactos, de tenerlo ahí a su lado, paseando... sí. Quizás fuera porque hacía frío y, entonces, como si esa memoria involuntaria proustiana estuviera esperando la oportunidad de actuar, se acordó de otros paseos juntos en los que ella metía la mano en su bolsillo y se encontraba con la suya, calentita... Y como si el retardando anunciara el final de la pieza, los párpados bajaron definitivamente el telón del enfado y al subirlos trajeron la añoranza y el deseo.
Inmersa, pues, en ese estado de dulce de leche, como lo denominaban ellos cuando después de unas cuantas horas al baño maría se deshace en la boca y esparce dulzura con palabras y gestos entre quienes lo saborean, Adela decidió enviarle un mensaje poeticometaforico por el móvil:
"Me apetece poner masilla a las puertas de casa, pintarlas y sacarlas de donde están."
Y lo envió. Sólo soportó un minuto de silencio. Sus ansias le hicieron mirar y remirar el mensaje que, inexplicablemente estaba ahí, huérfano de respuesta. Cómo puede ser, pensó. No me dice nada! Después de comprobar cuarenta veces su watssapp y de correr el riesgo de quedar abduída por los tics verdes de tanto mirarlos, después de revisar los mensajes privados del facebook y el twitter, de comprobar por si acaso su blog... notó cómo la desolación arremetía contra ella llenándole de lágrimas las mejillas. Eran tan estrepitosos sus sollozos que no le permitieron escuchar las campanitas de aviso del sms que decía:
-Cariño, me llega una notificación que me has enviado un mensaje por alguna de las redes sociales. ¿Por cuál, de todas ellas? Recuerda que el móvil es nuevo y aún no he podido instalar el watssapp.
Dedicat a la Mariona. Només ella sap que la realitat supera la ficció!
dilluns, 21 de gener del 2013
dimarts, 15 de gener del 2013
EL MAG
Només la cova marina sabia del secret del mag quan, submergit durant les dues hores del seu nou repte, feia desaparèixer l'aigua per respirar a ple pulmó.
dilluns, 14 de gener del 2013
LA HIJA PRÓDIGA
Tras las dunas encontró un oasis de frutas tropicales y una serpiente que, nada más verla, le dijo:
-Has regresado, hija pródiga!
LA CASA
Després de dos dies d'immobilitat forçada va reconèixer que estar coberta per les runes d'una casa ensorrada no augurava un bon final.
diumenge, 13 de gener del 2013
HUBO UNA VEZ
Hubo una vez
en que el fuego de tus labios
abrasaba mi aliento
y la seda de tus yemas
dibujaba mi deseo.
Hubo una vez
en que el tiempo se detenía
en cada suspiro,
en cada tramo de escalera,
sin importar el oleaje del sin sentido.
Hubo una vez
en que la vida se balanceaba
entre una espera y un encuentro
entre un verbo y una pausa
entre soplidos que traían besos.
y hoy teje hilos
de recuerdos y nostalgias
por ríos sin caudales,
por lunas escondidas,
por olvidos,
por pesares.
dissabte, 12 de gener del 2013
SESSIÓ DE CONTES PER A ADULTS AL BAR PASTÍS "ENCANTADA DE CONEIXE'T"
|
| ||||||||
|
dijous, 10 de gener del 2013
dimecres, 9 de gener del 2013
CONTES PER A NENS AL PLA DE LA CALMA DE CARDEDEU
ATENCIÓ FAMÍLIES AMB NENS: contes per a nens a partir del diumenge 20 de gener, al bar-cafeteria Pla de la Calma, de Cardedeu.
a les 17.30h
Berenar i contes per 3.5€ (només els nens)
a les 17.30h
Berenar i contes per 3.5€ (només els nens)
|
| |||||||||
|
divendres, 4 de gener del 2013
CARTA ALS REIS DELS ALUMNES DE 2n de BATXILLERAT
Aquí, davant d'aquesta estampa que il·lumina la part superior de l'escrit, m'he passat i em passo hores i hores corregint expressions escrites dels meus alumnes de batxillerat. Aquest cop, però, les correccions m'han entendrit el cor a mida que les anava llegint. L'últim dia de classe, els vaig repartir fulls en blanc, els vaig demanar que separessin les taules i amb les Suites de Bach de rerefons, els vaig demanar que fessin una carta a un dels tres Reis Mags i que li demanessin un regal molt especial.
Massa sovint parlem dels joves com si fossin éssers estranys de la nostra tribu. Només puc dir que porto molts anys aprenent-ne cada dia i que, concretament, aquestes cartes m'han fet plorar. Aquests joves que alguns miren de cua d'ull, amb desconfiança o menyspreu (potser perquè tampoc no es van tolerar a ells mateixos quan van ser joves), aquests joves que massa sovint, dic, reben els cops de portes que els grans no hem sabut mantenir obertes perquè estenguin les seves ales i aixequin el vol, han deixat anar les pors que els visiten cada dia, les angoixes que els ritmes frenètics els posen cara a cara... Han fet un exercici de solidaritat, de lucidesa, de compromís amb els temps en què viuen, d'empatia, d'humilitat i, sobretot, han omplert fulls amb paraules d'amor.
Han demanat per avis que ja no hi són o que no es troben bé, per innocències perdudes, per alegries que han marxat i que troben a faltar... Han demanat força de voluntat per encarar aquest últim curs de segon, tan dur... Han demanat paciència i tenacitat per arribar allà on voldrien malgrat que el camí sigui tan difícil... Han demanat perquè l'amor regni en l'ordre natural de la vida i que la conciència obri les ments i els cors de les persones...
Si a mi m'haguessin demanat de fer un exercici com aquest no ho hauria pogut fer tan bé. És cert que el Nadal fabrica una mena de poció que pertorba els sentits; de vegades per exaltar alegries i en altres ocasions per desenterrar nostàlgies i tristeses massa fondes. En tot cas, no ens deixa indiferents.
I aquest últim tram de festes, amb l'arribada dels Reis Mags, em plantejo també la situació hipotètica de fer una carta a Ses Majestats. I no sé per què, quan barallo la possibilitat d'una carta que arribi a un destí imaginari em fa pensar en una maleta. Moltes vegades un juga a la pregunta imaginària o no de quins serien els elements imprescindibles que hi hauria de posar? Una maleta per fer un viatge sense tornada, esclar, perquè sigui com sigui aquesta tornada mai no ets la mateixa persona de quan vas marxar. Per tant, aquesta carta... o aquesta maleta... pensada i sentida des d'aquest mar que m'aixopluga, si la comparo amb tota aquesta immensitat és tan minúscula, tan infinitament breu el nostre pas per aquí que, després de l'Estimat Reis Mags, només hi posaria la paraula "ser". Ser-hi en cada moment d'aquesta vida amb tota la consciència que pugui abastar el meu cos en cada pla existencial.
Etiquetes de comentaris:
cròniques d'escola,
reflexions
dijous, 3 de gener del 2013
ACASO UNA HISTORIA DEL FUEGO
Nada más llegar al infierno, supo la lumbre que iba a ver cumplido su deseo de vivir eternamente. Pasó el tiempo y descubrió con gran pesar que soplidos como la muerte, el abuso, los silencios, las mentiras, las ausencias... eran los que alimentaban ese fuego para hacerlo infinito. Quiso entonces compensar el dolor a los desamparados que segundo a segundo llenaban las hileras con llantos y, contra lo convenido, repartió un poco de su brasa en cada uno de sus corazones. Quizás por eso, dicen que si alguien abre su corazón y siente arder su llama, detrás de esa vivacidad que abriga el alma, siempre está agazapado el canto amargo de lo absurdo.
dimecres, 2 de gener del 2013
MIRATGES
Les malles dels guerrers s'estripen quan les espurnes del foc salten sense demanar permís i foraden tots els talons d'aquil·les. No hi ha amagatall possible per als secrets quan l'ànima necessita sortir i agafar aire. Algú, però, enfila una agulla per cosir ferides silencioses que amaguen el rostre per no ser descobertes i amb el punt de creu escriu una frase: un desig és un foraster en aquestes terres sense lluna. A continuació es veu una mà que intenta trencar el fil a mossegades, però s'ha tornat d'acer com el mur que hi ha entre la pell i el teixit que l'habita i la boca topa amb un fre que la fa sagnar. Rius de vermell de capvespre obren rutes amb diagnòstics incerts; les passes dubten: tants camins i tan poc temps per recórrer-los. Ni les verdors de la primavera ni els blaus de l'estiu poden evitar el salt cap a l'abisme: en aquesta seqüència, un segon és suficient per complir el designi que havia prescrit. ja ho diuen els savis: viure en terra de ningú durant massa temps fa despertar els miratges que romanen en algun lloc de la mentida i aquesta es posa les millors gales perquè ens hi instal·lem. Amb el seu joc de seducció aconsegueix fer-nos mirar contínuament cap al seu món de nebulosa i ens tapa el senderonet que ens ajudaria a deixar enrere aquest joc de miralls i mirar de cara l'escenari real on ens toca actuar.
dimarts, 1 de gener del 2013
LECTURAS PELIGROSAS
Nadie se imaginó que el martillo que había adquirido era para asegurarse su lectura nocturna y ahuyentar todas esas palabras vampirizadas que, en cuanto sentían su pálpito humano tan cerca, salían de su página para devorarlo sin piedad.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)