TAULA RODONA SOBRE LA NARRACIÓ ORAL A CATALUNYA DINS EL FESTIVAL MUNT DE MOTS

TAULA RODONA SOBRE LA SITUACIÓ DE LA NARRACIÓ ORAL A CATALUNYA

Dissabte 19, a les 17h, al Centre Cívic del Pati Llimona, arrencava la taula rodona, coordinada per l’Alicia Molina, amb les convidades: Martha Escudero de “Contes i Cuentos”, Roser Ros de l’Associació Tantàgora i Susagna Navó d’ANIN per parlar sobre la situació de la narració oral a Catalunya.

El punt de partida el donaven dos articles publicats per AEDA, “Narradores frente a la crisis” i “Nadar a contracorriente”. Un pretext per plantejar la pregunta inicial davant les tres representants de la Taula i el públic assistent: on som com a narradors? Darrere de la qual s'han destacat alguns propòsits que apuntaven en un dels articles per tal de sobreviure en aquests moments de crisi com són ara reinventar-se, cooperar, professionalitzar, dignificar, creativitat i compromís.

A partir d’aquí, les paraules han anat passant de la Taula al públic, del públic a la Taula... i s’hi han abocat tot d’idees i de propostes algunes de les quals són:

• La idea que l’ofici de narrador és fràgil pel temps que fa que se li ha donat presència en la societat actual (30 anys) i per la desconeixença de què significa ser narrador ja que de vegades sembla que qualsevol podria fer-ho.
• ·         La narració oral no pot estar desvinculada de la literatura. Una literatura que és el bressol de l’origen dels contes i on s’empara la paraula.
• ·         Com a col·lectiu que compartim ofici, hi ha la sensació que cadascú va a la seva i potser caldria crear criteris comuns, accions comunes per compartir i fer més xarxa en aquests moments que ens toquen de viure.
• ·         Caldria aprofitar millor les associacions, els col·lectius, les diferents plataformes i iniciatives... que ja existeixen (NAOCAT, cuentod@s, Narrín Narran, tu contes... EVA, Arenys de contes, Bla-Bla-Bla...) per impulsar millor la narració oral, per crear vincle entre els narradors, per donar-nos suport els uns als altres...
• ·         Pel que fa al tema de la programació de contes, és important que el programador es pregunti què busca i què vol aconseguir. En aquest sentit, caldria que es cuidés el lloc (que reuneixi totes les condicions necessàries per explicar dignament), uns mínims econòmics (és irrisori oferir al narrador anar a taquilla quan la sala no admet més que unes poques persones) en què es garanteixi un preu fix a banda del que es pugui treure de les entrades...
• ·         De vegades hi ha llocs que per romanticisme pensem que són ideals per explicar contes (places), però en realitat els millors llocs són aquells que proporcionen tranquil·litat.
• ·         En aquests moments, hi ha un cert abús per part d’algunes entitats que ofereixen pacs de sessions rebentant els preus del mercat. El cas més escandalós és el del Consorci de Biblioteques que contracta el projecte que presenta el preu més baix. Davant d’això s’ha vist la necessitat que hauríem de poder crear un front comú, però que és molt difícil poder-ho portar a terme.
• ·         Un bon criteri seria que si el pressupost només dóna per programar dues sessions, no en programem quatre.
• ·         Donades les circumstàncies de crisi, també s’ha proposat que potser ara, si la situació és complicada per explicar amb unes condicions mínimes, potser podríem aprofitar aquest temps per formar-nos i seguir creant sessions i consolidar aspectes de l’ofici de narrador.
• ·         Una assistent del públic ha afegit la necessitat de tenir una visió empresarial i crear una campanya al voltant d’una idea que fos vendible com per exemple “inverteix temps a escoltar”.
•  Es va proposar crear un mapa de la narració oral, amb tots el que s'estava fent... En aquest sentit, va sortir el dubte que aquest paper és el que potser està fent NAOCAT i que, en tot cas, el que caldria fer és aprofitar i/o impulsar el que tenim.
• ·         Tot i que és difícil establir una sola manera de fer (cada narrador té el seu propi criteri, estil...), sí que hauríem d’intentar sumar entre tots, potser acollir-nos a algun bany d’humilitat, i aprendre a treballar en xarxa (ha caigut la idea de poder crear una escola de narració oral), tenint-nos en compte els uns als altres (fins i tot per promocionar-nos sessions i espais entre nosaltres)... En definitiva aprofitar el que ja tenim, revisar què no ha funcionat en tots aquests anys, impulsar noves propostes per poder viure aquests moments com a oportunitats per créixer com a col·lectiu i situar l’ofici en el lloc que tots voldríem.

·         En aquest sentit, s’ha acordat que els caps visibles i no visibles de les associacions, centres de narració... es trobin i es pugui tractar amb profunditat alguns dels aspectes d’aquesta Taula com la formació i la programació per tal d’anar apuntalant un futur a casa nostra que auguri un panorama més encoratjador per a tothom.