El final d'aquest dia porta els colors de les primeres hores de l'alba, quan les balenes s'estiren panxa enlaire i mostren, en un mar platejat que encara no ha rebut els primers raigs del Sol, les cues erectes, com els gats quan se't passegen entre les cames fent veure que ignoren la teva carícia... Porta els munts de llenya apilonada arran de camí a l'espera del foc que inundarà d'espetecs les converses. En petites dosis, porta glops de sàlvia i farigola per alleugerir goles que veuen passar de llarg, llops ferotges que, incansablement, segueixen la seva ruta de buscar caputxetes tal com marca la tradició. En algun punt de la geografia més íntima d'algú, porta el brindis entre l'anar a la deriva i la barca que porta a bon port que, a partir del clinc de les copes, han acordat que per sempre més viatjaran junts. Porta, també, el zumzeig incansable del passar de vagons plens amb totes les cartes escrites en nits d'insomni disposades, per fi, a arribar als seus destinataris. Porta gotes de pluja fina per regar les mans que la por ha deixat anquilosades i ara, alliberades al moviment, poden acabar de fer el camí fins arribar a altres mans i escriure plegats noves històries a la sorra d'aquest mar primerenc que saluda les balenes que s'hi estiren panxa enlaire i mostren les cues erectes perquè saben que aquest nou dia que està a punt de néixer quan arribi al final de les hores, cada una de les coses que hagin passat haurà valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada