QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dilluns, 27 d’abril del 2015

DEJO EL HOGAR DE LO ANTIGUO



Manos que mudan
universos inciertos,
que deshielan palabras,
estrellas sin cielo.

Besos que agitan
zozobras de quiebros
y aúllan salvajes
en cuerpos nuevos.

Ante ti, 
extiendo la mano amiga,
la rendición,
la nostalgia de lo ausente,
el abrigo,
el deseo permanente.

Dejo el hogar de lo antiguo.


dimarts, 21 d’abril del 2015

EFECTES D'UN PAS DE VIANANTS

Des de fa pocs dies, tinc un pas de vianants a la porta de casa per entrar i sortir pel camí marcat, com si es tractés d'una catifa vermella que eclipsa totes les altres rutes possibles per arribar al meu destí. Que potser sabien que sovint em perdo? Ara és allà, lluent i ordenat, en aquesta combinació de blancs i grisos, guiant les meves passes com l'imant que posava de petita sota la cadira, amb què jugàvem a moure les monedes d'un cantó a l'altre. Jo, que sempre he caminat en diagonal, fent ziga-zagues, d'esquena... ara giro a la dreta en un perfecte angle recte, a mi que m'agraden tant les corbes... 

A banda de la seva funció de brúixola, pensant-hi bé, un pas de vianants també serveix per donar pas a allò que té preferència i fer aturar allò que cal que s'esperi... Doncs, reflexionant-hi, crec que m'han tornat a enxampar -començo a sospitar que aquest pas davant de casa és del tot intencionat- perquè mirant enrere m'adono que no sempre he sabut o he volgut saber què és prioritari i què no a la vida. Potser perquè, des de sempre, he sentit la mort massa a prop i, en conseqüència, la certesa que el temps fuig enmig d'unes busques invisibles, el cas és que no he volgut perdre'm mai res del que no volia perdre'm.

Estic convençuda, però, que l'aparició d'aquest pas de vianants davant de casa ha de tenir un significat especial, més enllà del que és purament esperable o reflexionable... I amb un clar propòsit de juguesca, li vull atorgar un sentit simbòlic, estratosfèric... metafòric o delirant, si voleu. Un significat que jugui amb allò que no està escrit enlloc, només pel pur plaer de fer dissertacions per passar aquesta estona... I seguint el traç de la seva funció "preferencial", jugo a donar-hi preferències, a palplantar-m'hi i a decidir.

I trepitjo el pas, en què ara mateix sembla que estiguin garantides la seguretat, la protecció, amb la sensació poderosa de saber que jo vaig primer, que sóc visible... i decideixo, com un guàrdia urbà en servei, què hi deixo passar i què no... Així que estenc el meu braç, mostro el palmell de la mà de manera ferma i escullo posar fre al vent del Nord quan esmola les ràfegues del fred i les converteix en punxes que se'm claven a la pell i m'esmicolen fins i tot l'aire que respiro; poso fre, també, a la sordesa del cor, que desafina les paraules i encarcara el cos; a la ceguesa òrfena d'amor; al diluvi de les decepcions; al mar dels dubtes que amortallen la por...

En canvi, afluixo la mà, la retiro, i amb un somriure faig passar la llum del Sud, càlida i juganera... El ritme de les teves passes per ballar-nos els sols i les llunes que habiten en nosaltres; el temps de la quietud que germina el pòsit indispensable per fluir i crear; les mans càlides que abracen i acompanyen... I ja que tinc el pas de vianants, que passin Paul McCartney, John Lennon, George Harrison i Ringo Starr i que em cantin.

diumenge, 19 d’abril del 2015

dissabte, 18 d’abril del 2015

GRÀCIES


Gràcies a tu, amic, que quan et tinc al davant i et miro durant uns segons, m'asserenes per tota la corredissa que he hagut de fer per arribar fins a tu; gràcies per fer-me adonar del rictus de preocupació permanent a la cara i m'ajudes a buscar una expressió més calmada; gràcies per fer-me riure quan em fas saber que porto tots els cabells més esvalotats del compte o la pintura dels ulls correguda o un pegot de crema hidratant enganxat entre el plec del nas i el pòmul o una arracada de cada o la samarreta al revés... Gràcies per fer-me alçar la mirada i convidar-me a mirar-me a dins els ulls, allà on s'amaga el coratge, la curiositat, la passió, la complicitat, les ganes de compartir, experimentar... i ajudar-me a dir-me: què em portarà aquest nou dia? Gràcies! Gràcies, mirall de l'ascensor!

dimarts, 14 d’abril del 2015

SOLO DESIERTO


Quizás nunca había existido ese castillo. Quizás su deseo fue tan grande, que lo construyó a pesar de que en esa tierra no había ni jardines ni conejos ni gatos ni reina de corazones. Solo arena. Solo desierto. 

dilluns, 13 d’abril del 2015

DEESSES AMB PELL DE DONA AL HARLEM


SESSIÓ DE CONTES DINS EL PROJECTE DE FORMACIÓ: "PAS A PAS" DIRIGIT PER L'IGNASI POTRONY I LA MARTHA ESCUDERO

NARRADORES: Cristina Serrat i Alicia Molina

Els mites i els contes ens ajuden a rellegir la geografia dels homes i les dones en totes les pells que ens fan de vestit i a seguir les traces d'altres dones que ens han precedit.

Cristina Serrat es periodista, escriptora, actriu i coach corporal. Des de sempre que es dedica a escriure i a explicar històries, sobretot a la ràdio. Però fa uns anys va decidir començar a narrar contes i ja no ha pogut deixar de fer-ho, ho ha convertit en una forma de veure la vida. Està enamorada de la mitologia, el teatre i la música i tot el que fa, d’alguna manera, sempre hi està impregnat.

Alicia Molina viu per la paraula: alterna l’activitat de narradora oral i la de programadora de contes per a adults en dos bars de Barcelona i de Cardedeu, amb la d’impartir classes de llengua catalana i literatura a alumnes de batxillerat i fer tallers de formació sobre com aplicar la narració oral a les aules amb adolescents. Per a ella, però, tot forma part de l’art de narrar, així que porta escampant històries fa un munt d’anys. I ho fa a grans i a petits, en tots els espais impensables, fins i tot en cementiris. Amb la veu i el cos com a elements bàsics, explica contes de tradició oral, d’autor o escrits per ella mateixa, segons l’ocasió.

dimarts, 7 d’abril del 2015

BLANC DE LLUM


Blanc de llum
en el bosc fosc
de la verdor emmurallada,
alça l'escuma
més enllà dels silencis de la tarda.
Acompanya les passes invisibles
fins a la nuesa que esguarda
i mostra'ls la trencadissa de les fulles,
l'aroma fugissera, la calma.

NUESA BLANCA



La nuesa blanca s'espolsa el fred 
amb botims d'ales curtes, 
amb verd de pluja acabada de fer,
amb marrons arenosos que suren.

No mira enllà per no trobar
la mirada glacial del cim rei
que, ufanós, mostra blancs i verds des de dalt.

Prudent, abandona les passes de camins aliens
i escampa la saba en el cau del seu terraplè.

No jutja ni condemna, només s'arrela.


dilluns, 6 d’abril del 2015

YA NO HAY PALPITARES EN LA PUERTA


Ya no hay palpitares en la puerta
ni veneno en los labios para llevar adentro.
Ya no hay emboscadas en los cementerios
ni carruajes con cuerpos deshechos.

Solo una loma de serpeante sendero,
solo un trecho mudo,
que sostiene polvo, misterio...

Sin faros que avisen de un posible choque
ni neblinas que lo enturbien,
sin aleteos en la cama
ni besos que los abriguen,
tan solo queda la rendición de la Luna,
el viaje triste del cometa que huye,
la cuerda que deshace el lazo,
un punto inexacto que fluye.

diumenge, 5 d’abril del 2015

PARA ESCUCHAR



Para escuchar amaneceres, está el Sol,
que esparce luces anónimas en los ojos que lo miran.
Para olvidar, la Luna.

dissabte, 4 d’abril del 2015

PAREJAS DE: DS-DS, O-O, AS-AS, H-H, J-J




Desnuda de disimulos, 
ahuyento olvidos de cepas blancas,
empuño hebras con los harapos del silencio
y tejo mortajas.



EFERVESCÈNCIA



De la e d'efervescència a la a d'essència
hi ha una efe de fer
una ènsia d'hortènsia
i un vés d'anar al bosc a buscar vesc

EMPENYS LA RÀFEGA FINS AL COR


Empenys la ràfega fins al cor
i em claves la pólvora mirant-me als ulls.
És inútil que cridi.
És inútil que obri les mans en senyal d'asfíxia.
El teu pas és decidit.
Calcules el temps que em queda de vida
i xarrupeges les últimes gotes de perversió. 
Satisfet de tu,
comences un nou dia.

dimecres, 1 d’abril del 2015

DEESSES AMB PELL DE DONA AL HARLEM DINS EL CURS PAS A PAS


Divendres 24 d'abril, us esperem al Harlem per explicar-vos històries de dones extraordinàries que ens han llegat la seva traça. Serà a les 20.30h, amb una aportació de 2€. 

Aquesta sessió és el fruit dels contes que hem preparat dins el curs de PAS A PAS dirigits per la Martha Escudero i l'Ignasi Potrony.

SENYAL


El demà és un senyal de direcció obligatòria

VAS DIR



Vas dir que venies
just quan ja no t'esperava.
-He oblidat el mòbil -deies.
-I jo, estimar-te.

DIVENDRES DE CONTES AL PLA DE LA CALMA AMB LA CARMEN GLEZ., LA MON MAS I LA MERCHE OCHOA