QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 28 de juny de 2015

LA PÉRDIDA AMBIGUA


Subí las escaleras
cuando me encontré a un hombre que no estaba allí.
Hoy tampoco estaba.
Ah, cómo me gustaría que se marchara.


fragment d'una poesia infantil trobat al llibre: La pérdida ambigua de Pauline Boss

dijous, 25 de juny de 2015

I FESTIVAL DE LA PARAULA CARDEMOTS





Crec en les paraules: les que es diuen a la cuina de les cases i apuntalen amb amor la columna vertebral de cada un de nosaltres; les que es diuen a les places, als bars... i ens fan saltar d'un cantó a l'altre com si tinguéssim un trampolí als peus; les que es diuen a les escoles, que fan crear noves rutes a l'ànima; les que es diuen a cau d'orella, amb els ulls, amb els gestos... Crec en les paraules que respiren en silenci dins nostre mentre les llegim en solitari i també en les de les lectures compartides en veu alta quan les orelles són l'antesala d'una gran pantalla imaginària. Crec en les paraules pensades, que esperen ser rescatades; en les paraules secretes, que nien esperances eternes; en les compartides, que s'enxarxen en filats invisibles; en les narrades, que omplen places, biblioteques, escoles, bars... i en les inventades perquè toquen l'infinit. Crec, sobretot, en les paraules sanadores siguin en vers o en prosa, xiuxiueigs o contes, que dibuixen retaules plens d'històries. I crec en les històries perquè sense elles les persones ja hauríem desaparegut.

dimecres, 24 de juny de 2015

BAÑADA EN LA SOMBRA


Bañada en la sombra,
espera la luna,
cose deseos,
amasa dunas.

dimarts, 23 de juny de 2015

QUIN PREU TENEN ELS CONTES? A NÚVOL

Quin preu tenen els contes?

 
/ 23.06.2015
El VI Festival de Narració Oral Munt de Mots ja està en marxa per arribar a Barcelona del 19 al 24 d’octubre. Una setmana en què els contes prenen la paraula i l’oralitat és el vestit que ens posem per comunicar-nos. 
Una setmana, també, en què guarnim la ciutat –i altres pobles de fora de Barcelona– amb les millors gales per rebre narradors d’altres punts geogràfics que omplen biblioteques, centres cívics, bars, ateneus, teatres, museus… de contes per a totes les edats, de tallers, de conferències, de maratons, de jams de contes… i d’espectacles que tenen el seu motor connectat a l’oralitat.
Sens dubte, el Festival és una oportunitat per donar a conèixer el treball d’altres narradors i enriquir-nos tots plegats amb noves propostes, per consolidar un ofici que va fent pas a pas el seu camí en el públic seguidor i entusiasta, entre els mateixos narradors que sentim com s’enforteixen els vincles que ens uneixen, però també ajuda a consolidar-se entre el teixit institucional. I per sobre de tot, el Festival és una oportunitat per gaudir amb allò que forma part de la nostra essència humana: contar.
Coronar el número VI del Festival és una xifra que, per una banda, frega l’optimisme i traspua confiança en un temps en què les iniciatives culturals avancen a còpia d’incerteses i de més d’un daltabaix, però per altra banda, en aquest trajecte no hi ha hagut res semblant al bufar i fer ampolles, tot al contrari: si hi ha un denominador comú en aquests cinc anys per tirar endavant el Festival ha estat el voluntariat. És cert que a l’edició passada va arribar una petita ajuda institucional, però continua sent necessari el suport que cadascú de nosaltres pugui aportar-hi.
En aquest sentit, i com a mesura econòmica indispensable, des de fa uns dies està en marxa un verkami per poder fer front a les algunes despeses del Festival. Tal com estan les coses, aquest sistema de micromecenatge permet que continuïn havent-hi projectes en el nostre país i que el desert cultural a què estaríem condemnats no arreli gràcies a la solidaritat de les persones.
Quin preu tenen els contes, però? Des d’un punt de vista pràctic i urgent diria que les aportacions al verkami del Festival són assequibles a la majoria de les butxaques i que totes tenen recompenses molt interessants, de manera que un cop més serà la solidaritat de tots la que faci possible que Barcelona gaudeixi del Festival el pròxim mes d’octubre. Però tots sabem que els contes ens connecten amb un imaginari que ens fa viatjar per totes les emocions i això no té preu.

Etiquetes:

divendres, 19 de juny de 2015

ENTIÉRRALA EN EL MAR


¿Cómo hacer girar el viento hacia tu brisa,
devolverte las mañanas,
el tiempo invencible,
                               la sonrisa?
¿Cómo retener la vida que se escapa,
dejar caer la noche en la luna
de un cielo antiguo,
o en la brizna de un suspiro
sin que haya derrotas ni derribos?

¿Cómo devolver al olvido 
lo eterno,
todos los verbos
para completar el hoy y el mañana
en recuerdos pluscuamperfectos?

Sin cauces donde hurgar
no hay aleteos
ni pasos que esperan
ni candiles
ni besos.

Sólo estaciones viejas 
que deshojan paredes mudas,
bosques de nubes 
que tropiezan sin saberlo
con arrieros sin mapas,
                                  sin huellas ni destellos. 

Aquí va la mano abierta,
para agarrar la siega del tiempo que se va.
Cobija la palabra en la memoria
y entiérrala en el mar.