Sol a.
La nit ja té aquests paquets-regals:
t'impregna d'insomni,
et deixa amb el cap rodolant sobre paraules,
preguntes no dites, diàlegs impossibles...
i ja t'atrapa.
No s'hi val exclamar-se
i dir que no hi jugues,
ella escull els contrincants
i avui ets tu.
Ja pots córrer per arribar a l'alba...
és inútil;
les agulles del rellotge van lentes
i en el seu pelegrinatge,
fas totes les parades.
La ment, aguda, et porta detalls del dia
i s'amaga entre les expressions dels altres.
Et ressalta una paraula, un gest, una mirada...
I vas omplint el sac dels infortunis,
el desesper de les balances
que cauen sobre el cantó que falta.
Broma absurda que esquila
les il·lusions vanes.
Avui les hores et burxen
i t'arrenquen l'esperança.
No hi ha escenari més negre
que el de la nit en blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada