Com es posen paraules a la bellesa quan et paralitza la mirada amb la seva majestuositat? Com s'escriuen els agraïments quan ni posant-los en majúscules ni pintats amb els colors més amorosos arriben a completar el sentiment tan immens de gratitud cap a les persones que ho han fet possible? Com són els somnis quan els vius despert@ i amb total consciència?
Difícil descriure tota aquesta immensitat i emoció i benedicció a la vida... però perquè quedi una petita mostra de les Racontades d'ahir (vigília de la Festa Major de Cardedeu i vigília de Sant Llorenç), al Castell de Vilalba, aquí us deixem unes fotos. De ben segur que el grup de Racontades vam viure una de les nits més espectaculars i aquí volem donar les gràcies a la Teresa i al Ramon Icart per obrir-nos les portes de casa seva, a la Veve Vidal per cantar dues cançons meravelloses, a l'Stanis i a la Mireia per fer-nos volar al món dels somnis a través de les notes dels seus violins, a la Sílvia García per oferir-nos unes begudes i un pica-pica tan reconfortants, a l'Anna Fernández i a la Tele de Cardedeu per immortalitzar la nit en una càmera i a totes les persones que un cop més han mostrat la fidelitat i la confiança en els contes i en el grup de Racontades. Ens sentim plens (com el nen del conte) d'una felicitat immensa!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada