QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 27 de març del 2016

CARTA A L'ESPERIT SANT EL DIUMENGE DE RESURECCIÓ



Estimat Esperit Sant,

M'han dit que avui és un bon dia per morir-se, que hi ha tota la qüestió tradicional de la resurrecció i tal... Així que m'he dit a mi mateixa que posats a escollir un moment qualsevol, doncs, aquí em teniu, amb el dia D apuntalant el meu cel particular. No penseu que és una decisió feta a la babalà, en absolut... Ho he estat rumiant tot el matí... i sí, decideixo morir, vés per on. O millor dit, m'acaben d'aniquilar, així, de sobte. No us explicaré com ha estat perquè és una llarga història, però sí que voldria deixar constància (per reforçar el meu desig de morir) que seria tot un detall que m'acceptéssiu unes petites adaptacions a la qüestió de la resurrecció.

És molt fàcil: el que demano és una mort sencera, però una ressuscitada parcial i perquè no hagueu d'estar pensant què sí i què no, em prenc la molèstia interessada de fer-vos la feina i deixar-ho tot per escrit perquè la vostra amabilitat trobi el camí ben planet. 

Per exemple, ja estic cansada, en una conversa, de ser sempre la que es queda amb el moc enmig de la gola, travant les paraules, no donant crèdit a tot el que l'altr@ ha estat capaç de dir i jo, catatònica, no podent articular ni un mot o, com a molt, mesurant les paraules per no ferir... no fos cas... Així que us demano (estic segura que no la necessitaré pas) que us confiteu la prudència, la meva, a l'hora de deixar anar unes quantes fresques a l'interlocutor de torn, no fos cas que li sentés malament la meva rèplica un xic displicent. A prendre pel sac! Que s'hi posi fulles. Vull deixar anar el que em roti, sobretot si els seus romanços els ha deixat anar sense tenir gaire cura de com em podien afectar a mi. 

Tres quarts del mateix amb la preocupació en majúscules i genèrica. Ja n'hi ha prou d'estendre tant de verí per totes les ànimes sensibles. A canvi, voldria augmentar les dosis de la confiança i l'alegria. Heu calculat tot l'esforç inútil que llencem per la borda de les preocupacions? A canvi de què? 

Per no fer la llista inacabable, m'agradaria que em deixéssiu un vague record de la sensació de la mort per poder sostenir a l'altre cantó la vida (quan ressusciti, és clar!) i ser conscient, a cada moment, de la benedicció d'estar viva i sentir la vida com corre per cada porus de la meva pell i per tot el que m'envolta. 

De moment, això és tot. Tinc tot un any per veure què tal vaig així i si molt convé, a la pròxima Setmana Santa, em torno a morir i torno a ressuscitar que, total, tampoc no sembla que hagi de ser tan difícil.