QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 31 de juliol del 2016

AUNQUE TE DIGA NO, EMPÉÑATE EN SÍ de CARMEN CONDE



Aunque te diga No, empéñate en Sí,
y si te empujo, procura tú vencerme.
Así que te rechace de mi vida
azotará mi espíritu el perderte.
¡Intuyo que una hoguera tan perfecta
nunca nadie podría ya encenderme…!
Y es duro y es cruel que yo batalle
quitándote de mí. Resueltamente
cortándome de ti, para librarme
de este sordo luchar en que me vences.
Sólo pienso en ti. Repito tu presencia
en un continuado nacer de tus palabras.
Imágenes que son imágenes ya fijas
de tanto recordarlas me turban y enloquecen.
Te veo como un día que fuiste una brevísima
criatura sorprendida por labios repentinos.
Te veo en alta noche, temiendo que tus ojos
mintieran por amor que era yo la que buscabas.
Oh, cómo te contemplo, oh, cómo te persigo;
das vueltas en el aire en rueda que no para!
Yo sólo pienso en ti. Te odio. Te deseo.
Libértame de verte en todo lo que miro;
auséntame de ti, martirizante imagen,
¡que te ven en mis ojos anhelantes, los ciegos!
Tus ojos son las fuentes donde beben los tigres,
que cuando tienen sed no respetan las selvas;
y arrancan, mientras rugen, esas flores sencillas
que entre el romero mueven su poderoso olor.
A tus ojos se vuelcan las entrañas del monte,
y por nacer en ellas, oh, líquido delgado,
consienten que las lenguas vellosas de las fieras,
lamiéndolos con furia, sequen ríos de ojos.
Tanto como el romero florido, cuyo aceite
persistirá en la piel de los fieros sedientos,
huelen cortas raíces y esbeltos anticipos
de las flores oscuras del secreto deseo…
La luna se deshoja como un ave en tu agua.
A los tigres con celo esa luz los persigue
como loco fantasma de una caza suprema
que en el río, tus ojos, es posible alcanzar.
Tengo frío ante ti. Porque fuentes tan frías
no se encienden sin ángel que su calor otorgue.
Y ese ángel que a ti, a tus charcas bajara,
no lo oigo cantar ni lo siento fluir.
¡Ah, tus tigres con sed! Déjalos que nos beban,
y cuando ya mi boca reseca se deshaga,
suéltalos sobre mí, no detengas su ataque:
¡para tus fieras tengo una cierva en mi cuerpo!
Dejarte perder me duele, porque duele en la tierra
que una raíz se seque sin romperse en el tallo
y alumbrar en la flor, para que el aire sepa
lo que la tierra sabe, porque tuvo raíces.
Resignarme a que fluyas por otros cauces, me duele;
porque yo soy un cauce del grueso de tu fuente.
Y para correr en otros tendrás que derramarlos
o que volcarte hondo, rompiéndolos por dentro.
Es que soy tu medida, es que ninguna tierra
será capaz de darte lo que yo te daría,
si en lugar de negarme a que germines, corras,
yo te hiciera mi agua, calentara tu grano.
¡Qué delirio de fuerza que se opone a tu empuje;
qué frenética para que no quiere cedérsete!

dissabte, 30 de juliol del 2016

ARRIBEN LES RACONTADES A LA FESTA MAJOR DE CARDEDEU



RACONTADES A LA FESTA MAJOR DE CARDEDEU
NARRADORS: PACO ASENSIO, RUBÉN MARTÍNEZ I ALICIA MOLINA

Ens acompanyes a la descoberta de racons d’algunes cases de la pl. Sant Joan? Vols saber quantes històries t’hi esperen mentre fas un tast del que ens ha preparat el restaurant Sílvia?

Dimecres 10 a les 22 h a la pl. Sant Joan
Aportació: 12 €
Places limitades
Reserves a: aliciamolina61@gmail.com
687 765 506 

Col·laboradors: can Canturri, Restaurant Sílvia i els veïns que ens han obert casa seva per conèixer-les (i que no en desvetllem els noms per mantenir el misteri).

Durada: 2 hores

RACONTADES A LA FESTA MAJOR?

Estimats i estimades,

No us atabaléssiu pas amb les Racontades, les Garitades...! És molt fàcil: el sufix “ada” denota col·lectivitat i en aquest sant poble del qual formem part, tot hi cap i tot s’omple perquè el públic de Cardedeu és agraït i entusiasta! Així que pareu atenció: les Racontades continuen vives i cuegen –i molt!- de la mà dels narradors que en formem part: en Paco Asensio, en Rubén Martínez i una servidora. (És cert que originàriament, hi havia l’Oriol Genís, però per fortuna seva, no paren de caure-li ofertes de teatre i va haver de deixar el grup.)

I com que la sang ens bull d’històries i com que per a nosaltres la Festa Major de Cardedeu està lligada amb els contes (és el preàmbul de tant compartir i gaudir que porta la FM), mesos enrere, parlant amb l’Ester can Canturri, que tenia al cap un projecte per fer a la plaça de l’Ajuntament, vam pensar que podríem situar les Racontades d’enguany al voltant de les cases de la plaça i així ha anat la cosa: hem demanat la col·laboració d’alguns veïns, ens han obert casa seva, ens hem inspirat per fer històries i per explicar-vos-les el pròxim dimecres 10 a les 22 h, amb el tast de begudes i pica-pica del Restaurant Sílvia.

Si voleu venir i gaudir, un any més, de tot el que ens espera, podeu fer la reserva enviant un correu a aliciamolina61@gmail.com i guardarem lloc per rigorós ordre d’arribada de reserves. L’aportació de tot plegat és de 12 €. Nosaltres estarem encantats de tornar a compartir una bona estona. Així que us esperem el 10 a les 22 h a la plaça de la Vila.

Per si algú s’està fent més preguntes al voltant del tema, només per aquest cop us diré que els contes i narrar són la nostra passió i aquest va ser el punt de partida: disfrutar amb la narració oral. Després de programar contes al Pla de la Calma l’any 2005-2006, de fer Poe al cementiri... i de més juguesques, amb l’Oriol Genís i en Paco Asensio vam fer la “Roda de Contes” les FM del 2010 i el 2011 al pati del que ara és l’EsBioesfera, senzillament per gaudir amb les històries. I és el 2012, amb el Rubén Martínez incorporat, que el format canvia: volíem fer un espectacle itinerant en què s’expliquessin contes en diferents espais i, a més, que s’hi oferís menjar i beure... Buscàvem persones que ens ajudessin a tirar-ho endavant. De la Carme Homs, de la Biblioteca i el Xavi Bravo vam anar a parar amb l’Andreu del Tarambana i aquella nit, a les escales de Vil·la Paquita, vam anar entusiasmant-nos amb la idea i, acabant-li de donar forma, vam decidir fer les Racontades. I la Festa Major del 2012 va ser el nostre “bateig” com a grup.

Tres anys de Racontades amb el suport del Garitu al darrere van donar unes prèvies de la FM glorioses i que queden en molt bon record. L’any passat, els companys que organitzen els actes del Garitu van valorar que volien fer canvis i nosaltres, com a grup de Racontades, vam seguir el nostre camí i les vam organitzar al Castell de Vilalba amb molt bona acollida i molt bon record, també.

Enguany, apareix la proposta de les Garitades. Tot i que no caldria haver donat peu a la idea de mort de les “Racontades” (ai, monsier Saussure, ajuda’ns amb la semàntica!) quanta sort que tenim en aquest poble que no paren de sorgir iniciatives cada vegada que a algú  li bull la sang!!! I amb tanta gent curranta que hi ha al Garitu (i a tants altres grups), estic segura que seran fantàstiques. Jo no me les penso perdre. Així que, gaudim de tantes prèvies que porta aquesta Festa Major: el 5 amb les Garitades i el 10 amb les Racontades. Amb tantes “ades” de “currades” és ben bé que podem sentir-nos a les “nuvolades”!!!

Llarga vida als contes i a la cultura!!!


Alicia

dimecres, 27 de juliol del 2016

LA OTRA ORILLA


Cuentan que en la cueva dels Forcats, allí donde las aguas se recogen en una pequeña cala, duerme la barca que hace los sueños posibles. Cuentan, también, que solo cuando los deseos se expresan desde el corazón, la barca sale de su oscuridad y navega en las noches de Luna en busca de su destinatario. Cuando se encuentran, normalmente sumido en su pregaria, se postra ante él, lo sube y lo lleva hasta esa otra orilla donde todo vierte otra luz. Es un viaje en silencio, lleno de invisibilidad para las otras almas, guiado por las estrellas guardinas.

Dicen, pues, que esa noche, la barca, con sus mejores galas, cruzó hasta la otra orilla, dispuesta a llevarse en su viaje de vuelta a la persona que tanto la había solicitado. Pero al llegar a su punto de encuentro, solo halló un corazón que apenas marcaba el ritmo de la vida. La barca quiso darle calor, reanimarlo... pero su tiempo dejó de ser.

Apenada por su tardanza y pensando cómo reparar esa pérdida, lo entregó a la Luna. Entre sus mareas blancas, el corazón se expandió y volvió a latir. Es por eso que cuentan que cuando la Luna ilumina la noche y la contemplamos, sentimos sin saberlo ese latido del corazón que busca, como el nuestro, llegar a una orilla desconocida donde sentir que hemos llegado a casa.

dimarts, 26 de juliol del 2016

SONÀMBULA


Totalment sonàmbula, va sortir a la terrassa i allà, sobre el mar, va veure clarament el camí que li havia dibuixat la Lluna. Sense perdre ni un instant, va baixar a la platja i va posar-hi rumb sobre el corriol platejat. Mentre caminava, s'anava dient a ella mateixa: ho veus com sí que es pot caminar sobre l'aigua? Ara veia clar que era cert el que havia sentit dir que el mar quedava compactat en aquell tros en què estava il·luminat. Igual de fàcil li va resultar descobrir l'escala invisible que penja de la Lluna, atansar-la i enfilar cada un dels esglaons fins arribar-hi. I és que només quan deixem adormida la raó, sentim que el desig és tan poderós que tot ho fa possible. 

NOCHE


Alternan las luces rojas y verdes 
y el mar es un juego de acertijos:
adónde, cuándo, para qué...
Ahí están las preguntas,
a flote, 
danzando en la oscuridad,
como náufragos sin rumbo,
esperando la barca 
para cruzar a la otra orilla
donde el silencio corone la morada.
En un siniestro zigzaguear,
silban con las olas,
parpadean bajo la Luna.
Nada ocurre. 
El sueño no irrumpe en el cortejo.
Abandonada está la noche a la suerte.
Abandonada a la muerte.
Quizás el alba traiga el sosiego.


dilluns, 25 de juliol del 2016

ECHAR LOS CABOS ADENTRO



Es tiempo de echar los cabos adentro,
de deshilachar la riendas,
de cortar los flecos fundidos,
de arrebatarle al mar 
las distracciones imperdonables,
para segarlas hasta que dejen de aletear...
De agrupar el polvo, 
hacerlo cristalino
-o opaco, nunca sé qué es mejor-,
delirar en cada huella 
como si descubriera un nuevo planeta
y habitarlo por primera vez.
Recuperar la inocencia necesaria
para invitarte a entrar.

dimecres, 20 de juliol del 2016

DESNUDA


Desnuda.
Me arrojas al viento,
a los zarzales.
Simulas dejar crecer el trigo 
sin importarte la siega 
ni el manojo de amapolas,
que se esturrean por mis carnes.
Desnuda.
Haces eterna mi gangrena
y consientes el riesgo
y la muerte,
el desasosiego,
el libre espacio,
ironía tal vez,
para no volver.

dimarts, 19 de juliol del 2016

QUAN BAIXIS DE L'ALCOVA


Quan baixis de l'alcova,
obre la finestra,
despulla el llit dels ventres de la nit,
escampa aromes d'albades
i tanca els forats dels corcs
amb la resina del sí. 

Quan baixis de l'alcova,
treu el topall de la porta,
que els corrents s'enduguin 
penes, silencis, esperes...
i del forat del pany
arrenca el miratge d'ahir.

Quan baixis de l'alcova,
renta't la cara,
pentina els camins que t'esperen
i a cada solc 
enterra-hi verds i taronges i blaus...
de tots els matins del món.



divendres, 8 de juliol del 2016

FESTIVAL CARDEMOTS O LA PARAULA A PÈL

Festival Cardemots o la paraula a pèl

8.07.2016 
 
El II Festival de la paraula, Cardemots, arriba a Cardedeu aquest divendres 8 amb la intenció de celebrar la paraula en totes les seves disciplines artístiques: narració oral, poesia, teatre i cançó d’autor amb l’assistència d’artistes locals i de fora, que ompliran els espais del poble amb les seves propostes.
Itziar Rekalde, narradora oral.
Itziar Rekalde, narradora oral.
El Festival neix del desig d’homenatjar la paraula com a vehicle de comunicació i com la mateixa paraula pot esdevenir un element artístic quan hi posem bellesa, veracitat i ficció, joc, escolta… Vivint els temps que vivim, plens de pantalles, el Festival també es proposa reivindicar la paraula sense filtres, impactant, directa a la vena… amb espectacles de petit format que permetin el frec a frec amb l’altr@, escampar emocions i mirades cap a totes les direccions.
En aquest sentit, una de les apostes que es proposa en aquesta segona edició és la de compartir taula i converses en el dinar popular previst per diumenge 10, a la plaça de Sant Corneli, amb un menú de productes de les hortes locals i la del sopar de dissabte als jardins del Museu Tomàs Balvey per tal que la comunicació primigènia, la que combina foc, aliment i paraula, segueixi tenint el seu lloc d’honor. 
Les altres propostes artístiques arrencaran divendres 8 a les 20 h a la terrassa del bar Pla de la Calma, on es farà un tast d’alguns dels artistes convidats com la narradora oral basca, Itziar Rekalde, les improvisacions dels actors Núria Clemares, Marc Fernández i Carlos Pérez; els poetes Núria Busquet, Ramon Bartrina, i el cantautor Jose Luís Insua  i Mosquito no da Bistec. Per dissabte, podrem gaudir de la sessió de contes que farà la Itziar Rekalde, a la terrassa del Museu Arxiu Tomàs Balvey, a les 21 h del vespre. La nit de dissabte, acabarà amb el micro obert, amb artistes com Alekos, Rubén Martínez, Irma Borges, Paco Asensio… entre altres. Per diumenge, la proposta de Cardemots passa pel vermut poètic amb un espectacle que combina la poesia de Ramon Bartrina i la dansa de Coral Ríos, el dinar popular i, a la tarda, la sessió de contes per a públic familiar amb la Itziar Rekalde i, després del berenar, es tancarà el Festival amb la ballada a la plaça amb les danses tradicionals.
El Festival Cardemots és una criatura petita i fràgil, encara. A banda de l’entusiasme dels organitzadors, compta amb la col·laboració de molts col·lectius del poble i una molt bona acollida del públic, que ja l’espera amb il·lusió. És justament aquesta intenció, la de generar vincles, crear filats de paraules entre grups variats i persones, sumar sinèrgies entre uns i altres… el que impulsa el desig de celebrar-lo i d’anar-lo fent créixer.

II FESTIVAL DE LA PARAULA, CARDEMOTS


FESTIVAL CARDEMOTS O LA PARAULA A PÈL

El II Festival de la paraula, Cardemots, arriba a Cardedeu aquest divendres 8 amb la intenció de celebrar la paraula en totes les seves disciplines artístiques: narració oral, poesia, teatre i cançó d’autor amb l’assistència d’artistes locals i de fora, que ompliran els espais del poble amb les seves propostes.

El Festival neix del desig d’homenatjar la paraula com a vehicle de comunicació i com la mateixa paraula pot esdevenir un element artístic quan hi posem bellesa, veracitat i ficció, joc, escolta... Vivint els temps que vivim, plens de pantalles, el Festival també es proposa reivindicar la paraula sense filtres, impactant, directa a la vena... amb espectacles de petit format que permetin el frec a frec amb l’altr@, escampar emocions i mirades cap a totes les direccions.

En aquest sentit, una de les apostes que es proposa en aquesta segona edició és la de compartir taula i converses en el dinar popular previst per diumenge 10, a la plaça de Sant Corneli, amb un menú de productes de les hortes locals i la del sopar de dissabte als jardins del Museu Tomàs Balvey per tal que la comunicació primigènia, la que combina foc, aliment i paraula, segueixi tenint el seu lloc d’honor.

Les altres propostes artístiques arrencaran divendres 8 a les 20 h a la terrassa del bar Pla de la Calma, on es farà un tast d’alguns dels artistes convidats com la narradora oral basca, Itziar Rekalde, les improvisacions dels actors Núria Clemares, Marc Fernández i Carlos Pérez; els poetes Núria Busquet, Ramon Bartrina, i el cantautor Jose Luís Insua  i Mosquito no da Bistec. Per dissabte, podrem gaudir de la sessió de contes que farà la Itziar Rekalde, a la terrassa del Museu Arxiu Tomàs Balvey, a les 21 h del vespre. La nit de dissabte, acabarà amb el micro obert, amb artistes com Alekos, Rubén Martínez, Irma Borges, Paco Asensio... entre altres. Per diumenge, la proposta de Cardemots passa pel vermut poètic amb un espectacle que combina la poesia de Ramon Bartrina i la dansa de Coral Ríos, el dinar popular i, a la tarda, la sessió de contes per a públic familiar amb la Itziar Rekalde i, després del berenar, es tancarà el Festival amb la ballada a la plaça amb les danses tradicionals.

El Festival Cardemots és una criatura petita i fràgil, encara. A banda de l’entusiasme dels organitzadors, compta amb la col·laboració de molts col·lectius del poble i una molt bona acollida del públic, que ja l’espera amb il·lusió. És justament aquesta intenció, la de generar vincles, crear filats de paraules entre grups variats i persones, sumar sinèrgies entre uns i altres... el que impulsa el desig de celebrar-lo i d’anar-lo fent créixer.


Alicia Molina