QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

EL MEU PERFIL



Si em pregunten des de quan explico contes,  crec que la resposta correcta és dir “des de sempre” perquè primer me’ls explicava a mi mateixa, quan de petita em posava davant el mirall i se’m passaven les hores parlant jo sola i vivint les històries que em venien al cap, abstreta de tot el que passava al meu voltant. Després, vaig anar elaborant altres tipus d’històries que explicava als meus pares amb la intenció que em deixessin fer o anar allà on volia. De més grandeta, m’ajudaven en el joc de la seducció que permeten fer les paraules que més que dir-les se suggereixen.
A banda, però, d’aquest explicar-me a mi o als altres com a juguesca, a banda de necessitar escriure les històries que m’anaven venint al cap per no oblidar-les, hi ha un dia, al voltant de 1986 en què les circumstàncies em porten a fer de follet a la muntanya del Montnegre; vivint en una granja escola, amb entrades i sortides contínues d’escoles, em trobo gairebé per casualitat explicant històries a nens que em miren meravellats i em quedo atrapada en la màgia de l’escolta.  
A partir d’aquest instant, necessito compartir el que altres van explicar, o van escriure, o el que jo mateixa escric, i començo l’aventura d’explicar històries: primer als meus fills, després als seus amics, a continuació als meus, aprofitant les vetllades al costat d’algun foc o d'algun mar, i així fins arribar a l’any 1996 en què les hores dels contes i els sant jordis i les castanyades i les fires de nadal o les festes majors o els festivals i les maratons... em porten a fer-me sòcia de l'ANIN i tot plegat fa que aquest contar acabi sent una dedicació que dóna sentit a la vida perquè crec que la capacitat de relatar tot allò que fem i que vivim és el que ens caracteritza com a persones.